-Objectius: Comprovar la densitat que tenen les coca-coles, una zero i una normal.
-Introducció: La densitat de l'aigua a 3,98 ºC es 1000 KG/m3 = 1 g/cm3. En algunes ocasions es pot representar el valor de la densitat d'una substancia respecte el valor de la densitat de l'aigua; aquest és el concepte de densitat relativa.
-Material:
·
2 coca-coles: 1 zero i una normal
·
Aigua
-Procediment: fiquem aigua en dos gots de precipitats en un
fiquem aigua calenta i en l’atre aigua freda. Despres en altres gots de
precipitats fiquem coca-cola zero en un i en l’altre coca-cola normal. Despres
en un comptagotes tirem la coca-cola en l’aigua i observem el que passa.
-Resultats: la coca-cola normal baixa fins al fons del got
de precipitats i la coca-cola zero li costa baixar i es queda per la meitat.
-Conclusions: la coca-cola zero te menys densitat que la
normal.
-Opinió personal:
Aquesta practica me a agradat molt.
-Objectius: Anem a observar la diferencia de densitat
entre l’ aigua dolça i l’ aigua salada.
-Introducció: La densitat de l'aigua a 3,98 ºC es 1000 KG/m3 = 1 g/cm3. En algunes ocasions es pot representar el valor de la densitat d'una substancia respecte el valor de la densitat de l'aigua; aquest és el concepte de densitat relativa.
-Material:
·
Un ou
·
Sal
·
Aigua
·
Cristal·litzador
·
Blau de metilé
-Procediment: omplim
un recipient amb aigua fins a la meitat. Després fiquyem unes gotes de
blau de metilé per a donar-li color. Agreguem sal i la reboliquem. Després omplim el cristal·litzador a mes aigua. I
finalment fiquem suaument l’ou a l’aigua.
-Resultats: observem que el ou es queda a la meitat. Entre
l’aigua salada i l’aigua pura.
-Conclusions: El sucre fa que es dissolga mes rapid la
coca-cola.
-Opinió personal: : ha
sigut una pràctica molt divertida.
Aquesta practica entra dins de la densitat del aigua
pero no la vam realizar.
D.Movent molècules.
-Objectius: comprobar
el que passa cuan tirm blau de metilí en aigua freda i calenta.
-Introducció: La densitat de l'aigua a 3,98 ºC es 1000 KG/m3 = 1 g/cm3. En algunes ocasions es pot representar el valor de la densitat d'una substancia respecte el valor de la densitat de l'aigua; aquest és el concepte de densitat relativa.
-Material:
·
Un got transparent amb aigua calenta
·
Un got transparent amb aigua freda
·
Un comptagotes
·
Blau de metilé
-Procediment: primer fiquem aigua calenta en un got i
després aigua freda en l’altre got, els dos gots tenen que tindre la mateixa
cuantitat de aigua. Després amb un comptagotes tirem blau de metilé a cada got
al mateix temps. Després mirem el que passa.
Després vam fer lo mateix pero vam tirar 3 colorants a la
vegada.
-Resultats: en l’aigua calenta com les seues molecules están
en mes moviment es disol mes rapid el colorant i en l’aigua freda com les seues
particules el moviment es mes lent tarda mes en dissoldre.
-Conclusions: L’aigua calenta te les seues molecules amb
major moviment.
-Opinió personal: ha
sigut una pràctica molt divertida.
Objectius:
Comprovar de forma experimental l’existència de la tensió superficial de
l’aigua i com afecten alguns factors a la mateixa.
Dins de
la tensió superficial de l’aigua hem realitzat diverses practiques, que son les
següents:
A.Corre
pebre, corre
-Objectiu:
Comprovar els factors que afecten a la tensió superficial del aigua.
-Introducció: La superfície de qualsevol líquid es comporta com si sobre
aquesta existís una membrana de tensió. A aquest
fenomen se'l coneix com tensió superficial,
se sol representar amb la lletra γ.
La tensió superficial és una manifestació de les forces intermoleculars a l'interior dels líquids.
-Material:
·
Cristal·litzador
ple d’aigua
·
Pebre
·
Sabó líquid
-Procediment: Fiquem l’aigua en el cristal·litzador i
després li agreguem pebre, després posem el dit dins de l’aigua amb pebre per a
saber el que passa. Una vegada em fet aquest procediment fem el mateix pero
fiquem el dit dins de l’aigua amb una mica de sabó.
-Resultats:
Quan hem ficat el dit sense sabo dins de l’aigua el pebre es queda apegat al
dit. Quan fiquem el dit amb sabo el sabo trenca la tensió superficial del aigua
i el pebre no s’apega al dit.
-Conclusions: Al tindre sabó en el dit com es trenca la tensió superficial el pebre no et toca el dit i es separa.
-Opinió
personal: Aquesta pràctica es una de les pràtiques que menys me a agradat sobre la tensió superficial del aigua. Es una pràctica molt facil de realitzar.
§
Els
apunts de la llibreta que e apuntat en clase
-Video:
B.FORATS
EN ELS POLS DE TALC
-Objectiu:
Experimentar com es pot trencar la tensió superficial del aigua.
-Introducció: La superfície de qualsevol líquid es comporta com si sobre
aquesta existís una membrana de tensió. A aquest
fenomen se'l coneix com tensió superficial,
se sol representar amb la lletra γ.
La tensió superficial és una manifestació de les forces intermoleculars a l'interior dels liquids.
-Material:
·
Pols
de talc
·
Aigua
·
Cristal·itzador
·
Sabó
líquid
-Procediment: Posem aigua en el cristal·litzador i li tirem
pols de talc per tota la superficie de l’aigua, introduïm el dit dins del aigua
per diversos punts, intentant foradar l’aigua.
Després
fem el mateix proces pero introduím el dit a l’aigua pero aquesta vegada amb sabó
-Resultats:
al introduir el dit a l’aigua sense sabo el pols de talc s’apega al dit. Quan
introduïm el dit amb sabó es desfa la capa i el pols de talc es separa del dit
i no s’apega.
-Conclusions: Al tindre sabó en el dit com es trenca la tensió superficial el pols de talc no et toca el dit i es separa.
-Opinió
personal: Aquesta pràctica es una de les pràtiques que menys me a agradat sobre la tensió superficial del aigua. Es una pràctica molt facil de realitzar.
§
Els
apunts de la llibreta que e apuntat en clase
-Video:
C.EL
METALL POT SURAR
-Objectius:
anem a comprobar la tensió superficial
del aigua
-Introducció: La superfície de qualsevol liquid es comporta com si sobre aquesta existís una membrana de tensió. A aquest
fenomen se'l coneix com tensió superficial,
se sol representar amb la lletra γ.
La tensió superficial és una manifestació de les forces intermoleculars a
l'interior dels liquids.
-Material:
·
Cristal·litzador
·
Clips
·
Sabó
líquid
-Procediment: Introduïm aigua
al cristal·litzador, després dipositem a la superficie clips en forma
horitzontal d’un en ú molt cuidadosament. Utilitzem un clip obert per a
dipositar-los amb més facilitat. Quan els clips no s’han afonat, fiquem una
gota de sabó en l’aigua per a saber el que ocorre.
-Resultats: Quan fiquem la gota de sabó al aigua els
clips es cauen
-Conclusió: Al introduir la gota de
sabo al aigua el sabo trenca la tensió superficial i fa que es caiguen els
clips.
-Opinió personal: Aquesta practica me a agradat molt. lo unic que es un poquet complicat colocar els clips ja que ni el meu company ni yo tenim bon pulso.
§ Els apunts de la llibreta que e apuntat en clase
D'aquesta pràctica no tenim video perque sols vam grabar el video de com colocabem els clips i no quan tirabem sabó, aleshores el video el vam borrar perque creiem que ya no serviria.
D.L’AIGUA
NO ES CAU D’UNA MONEDA
-Objectius:
anem a comprobar la tensió superficial del aigua
-Introducció: La superfície de qualsevol liquid es comporta com si sobre
aquesta existís una membrana de tensió. A aquest
fenomen se'l coneix com tensió superficial,
se sol representar amb la lletra γ.
La tensió superficial és una manifestació de les forces intermoleculars a l'interior dels liquids.
-Material:
·
Cristal·litzador
·Comptagotes
·
Sabó
líquid
·
Dues
monedes grans(de dos €)
-Procediment: Llavar i exugar bé les 2 monedes, amb un
comptagotes posem aigua a les monedes, observem que l’aigua no es cau, al
contrari pren forma d’una cúpula. En una
moneda comptem el nombre de gotes fins que l’aigua es vesse. Després en l’altra
moneda quean ya esta formada la cúpula sense arribar a vessar-se afegim una
gota de sabó liquid i observem el que passa.
-Resultats:
En la primera moneda em posat 37 gotes fins que s’ha trencat la cúpula d’aigua.
I en la segona moneda quan ya em format una cúpula on creiem que no cavien ya
mes gotes lie m tirat una gota de sabo i el resultat a sigut que se a trencat
la cúpula.
-Conclusions: Al tindre la cúpula formada i li tires sabó es trenca la cúpula perque es trenca la tensió superficial del aigua.
-Opinió
personal: Aquesta practica me a agradat molt ja que es la primera vesgada que coloque gotes amb un comptagotes en una moneda.
§
Els
apunts de la llibreta que e apuntat en clase
-Imatge:
E.UN
VAIXELL A SABÓ
-Objectius:
anem a comprobar la tensió superficial del aigua
-Introducció: La superfície de qualsevol liquid es comporta com si sobre
aquesta existís una membrana de tensió. A aquest
fenomen se'l coneix com tensió superficial,
se sol representar amb la lletra γ.
La tensió superficial és una manifestació de les forces intermoleculars a l'interior dels liquids.
-Material:
·
Gibrell
·
Un
triangle de cartolina
·
Sabó
líquid
-Procediment:
Omplir d’aigua el gibrell i a continuación posem els triangles de cartulina en
un canto amb la punta orientada cap al centre. Una vegada colocats banyar amb
la punta d’un dit amb sabó i introduir a l’aigua just per darrere de la base
del triangle.
-Resultats:
Al tocar el triangle amb sabó el triangle, aquest es mou cap endavant ja que el
sabo trenca la tensió superficial del aigua. Aquesta practica no ens va eixir
molt be perque vam intentar fer una carrera amb diversos grups pero quan els
triangles estaven colocats va caure una gota de sabo al gibrell i no es van
poder grabar els resultats.
-Conclusions: Al tindre al dit sabó la cartulina avança perque es trenca la tensió superficial del aigua.
-Opinió
personal: Aquesta practica me a agradat molt, pero per desgracia la gota que caigue frustra la carrera i no es pogue realitzar en bones condicions.
