OBSERVACIÓ DE CÈL·LULES VEGETALS

-Objectiu:

·         Observar i diferenciar les principals carácterístiques de les cèl·lules vegetals.

·         Utilizar correctament el microscopi.

·         Confeccionar correctament preparacions microscòpiques temporals.

·         Utilizar correctament les unitats emprades en microscopia.

·         Calcular el tamany de les estructures observades al microscopi.

-Introducció: les cèl·lules vegetals són cèl·lules eucariotes que presenten unes característiques pròpies que les diferencien de les cèl·lules animals. Com a principals estructures característiques de les cèl·lules vegetals tenim la paret cel·lular, els plasts o plastidis i la presencia de grans vacuols.

-Material:

Ø  Microscopi

Ø  Portaobjectes

Ø  Cobreobjectes

Ø  Pinces

Ø  Agulla manegada

Ø  Escalpel

Ø  Paper de filtre

Ø  Vidre de rellotge

Ø  Blau de metilé

-Procediment:

29-1-2013

Observació de l’epitel·li de la ceba

Tallem un tros de ceba, i després llevem la capa mes fina, aquesta és la capa que anem a obsevar. Després ho posem en un portaobjectes, li tirem una gota d’aigua i ho cobrim amb el cobreobjectes.

12-2-2013

Observació de l’epitel·li de la ceba amb blau de metilé

Tallem un tros de ceba, i després llevem la capa mes fina, aquesta és la capa que anem a obsevar. Després ho posem en un portaobjectes, li tirem el blau de metilé i ho deixem reposar 5 minuts, despres rentem el blau de metilé i posem el cobreobjectes.

                                                                                                                                    14-2-2013

Observació dels cromoplasts de tomata

Tallem la tomata i amb el bisturí rasquem el mesocarp de tomata, després posem el mesocarp en el portaobjectes i ho cobrim amb el cobreobjectes.

                                                                                                                                    19-2-2013                 

Observació d’amiloplasts de creïlla

Amb el bisturí rasquem un poc la creïlla i ho posem al portaobjectes, després li tirem una gota d’aigua i coloquem el cobreobjectes.

                                                                                                                                    21-2-2013

Observació d’amiloplasts de creïlla amb lugol

Amb el bisturí rasquem un poc la creïlla i ho posem al portaobjectes, després li tirem una gota de lugol i coloquem el cobreobjectes.

                                                                                                                                    26-2-2013 

Observació de substancies elegides per nosaltres mateixa

Vam baixar al pati per agafar les seguents substancies:

Grans de polen

Posem els grans de polen al portaobjectes i després ho cubrim amb el cobreobjectes

Molsa

Primer vam llevar la arena que hi havia i després ho vam posar al portaobjectes i ho vam cobrir amb el cobreobjectes.

-Resultats:

Observació de l’epitel·li de la ceba

Observació de l’epitel·li de la ceba amb blau de metilé

Observació dels cromoplasts de tomata

Observació d’amiloplasts de creïlla

Observació d’amiloplasts de creïlla amb lugol

Observació de substancies elegides per nosaltres mateixa

Grans de polen

Molsa

-Conclusió:

Observació de l’epitel·li de la ceba i amb blau de metilé

Podem observar en les imatges que en la de blau de metilé es pot observar millor.

Observació dels cromoplasts de tomata

La tomata té pigments que donen color a la seues cel·lules

Observació d’amiloplasts de creïlla i amb lugol

Podem observar en les imatges que es pot observar millor amb el lugol.

-Opinió personal: aquestes practiques m’han paregut interesants perque no sabia com eren per dins aquestes substancies.

-Bibliografia:

o   Fulles i apunts de la llibreta.

El MICROSCOPI: MANEIG I INFORMACIÓ

-Objectiu:

·         Conèixer les parts del microscopi òptic i saber utilizar-lo.

·         Observar preparacions microscòpiques senzilles.

-Introducció: Les dimensions microscòpiques que presenten les cèl·lules comporten que nomes puguen ser observades per mitjà d’un instrument òptic de precisió, que permet vore augmentat diversos centenars de vegades el seu tamany.

-Material:

Ø  Microscopi òptic

Ø  Preparacions microscòpiques

Ø  Portaobjectes

Ø  Cobreobjectes

-Procediment:

22-1-2013

Observació de paper

Tallem amb la ma un tros xicotet de paper i el fiquem sobre un portaobjectes amb una gota d’aigua damunt. Ho tapem amb un cobreobjectes.

24-1-2013

Observació d’un pèl

Primer col·loquem un pel en el portaobjectes i ho cubrim amb el cobreobjectes.

24-1-2013

Observació d’una pelusa

Agafem un tros de pelusa i la posem al portaobjectes, després li tirem un poc d’aigua i posem el cobreobjectes.

-Resultats:

Observació de paper

Observació d’un pèl

Observació d’una pelusa

-Conclusió:

Observació de paper

El paper esta format per cèl·lules de cel·lulosa

Observació d’un pèl

El cabell esta format per fibres de queratina

Observació d’una pelusa

La pelusa esta format per fils de colors, aquestos fils procedeixen de la roba.

-Opinió personal:

Aquestes practiques han sigut interesants ja que he aprés com usar el microscopi correctament.

-Bibliografia.

o   Fulles i apunts de la llibreta.

INVESTIGACIÓ 1. IDENTIFICACIÓ DE LA SUBSTÀNCIA UTILITZADA PER A ENDOLCIR TRES MOSTRES PROBLEMA.

                                                                                             10-1-13 i 15-1-13

-Objectius:  L’ objectiu d’aquesta pràctica es identificar les tres substancies.

-Introducció: 

Es denomina sucre a la sacarosa, la fórmula química de la qual és C12H22O11, també cridada «sucre comú» o «sucre de taula». La sacarosa és un disacàrid format per una molècula de glucosa i una de fructosa, que s'obté principalment de la canya de sucre o de la remolatxa.

La sacarina és un dels edulcorants sintètics més antics. S'usa com a edulcorant no calòric, i en medicina quan està contraindicada la presa de sucre. S'empra en l'elaboració de begudes refrescants, en iogurts edulcorats i en productes dietètics per a diabètics.

La mel és un fluid dolç i viscós produït per les abelles a partir del nèctar de les flors o de secrecions de parts vives de plantes o d'excrecions d'insectes chupadores de plantes. La mel té les seves qualitats reconegudes i utilitzades pels éssers humans des de temps remots, com a aliment i per endolcir naturalment amb poder d'endolcir dues vegades major que el sucre de canya.

-Material:

·         3 tubs d’assaig

·         Fehling (A i B)

·         HCL

·         Olla

·         Aigua

·         Mel

·         Sucre

·         Sacarina

·         Pipeta

·         Pereta de 3 vies

-Procediment:

Fiquem en 3 tubs d’assaig 3 ml dels 3 components( sucre, mel i sacarosa). Després fem la prova de fehling, aleshores sabem que el que reacciona(que es la mel perquè es l’únic reductor present en estos 3 components.)

Després en els altres 2 tubs restants que no han reaccionat tornem a introduir 3 ml i fiquem 10 gotes de HCL, i els posem a calfar al bany maria durant 10 minuts. Desprès els deixem refredar un poc i fem la prova de fehling i els tornem a calfar. Aleshores ha de donar positiu el sucre perquè conté  un gran percentatge de sucres reductors(fructosa i glucosa), i ademes la sacarina no es un glúcid.

-Resultat:

Al fer la prova de fehling reacciona la mel (got numero 2) i ho sabem perquè es l’únic reductor.

Després al realizar la hidròlisi  ha reaccionat el sucre( got numero 1) i al final ha quedat la sacarina (got numero 3).

-Conclusió:

Al realizar el procés de fehling, prova per a saber si conte glúcids reductors, hem identificat la mel. Després al fer el procés de hidròlisi i de fehling dona reductor el sucre i al final ja per descarte la sacarina.

-Opinió personal:

M’ha paregut una molt bona pràctica per saber si ens enrecordavem de les practiques que havíem realitzat abans.

-Bibliografia:

·         Apunts llibreta

·         http://es.wikipedia.org/wiki/Miel

·         http://es.wikipedia.org/wiki/Az%C3%BAcar

·         http://es.wikipedia.org/wiki/Sacarina

RECONEIXEMENT DE GLUCIDS

Els glúcids són biomolécules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen que contenen grups funcionals (aldehid o cetona) i molts grups hidroxil (-OH).  Els monómers bàsics dels glúcids són els monosacàrids, de formula empirica  C_nH_2nO_n, és a dir (CH₂O)_n, per la qual cosa es va suposar que eren àtoms de carboni units a molècules d'aigua, o "carboni hidratat" d'on es va derivar el seu primer nom, hidrats de carboni o carbohidrat.

Abans de realitzar els experiments vam preparar els monosacàrids, disacàrids i la sosa. Cada grup realitza el seguent:

·         Grup 1: Glucosa

·         Grup 3: Fructosa

·         Grup 4: Maltosa

·         Grup 6: Lactosa

·         Grup 7: Sacarosa

·         Grup 9: Mido

·         Grup 10: Sosa

El meu grup(Joan i Ivan) vam fer la fructosa. Vam preparar 100 ml al 5%, per tant vam pesar 5 g de fructosa. Després la ficarem en un got de precipitats i posteriorment li tirarem menys de 100ml i ho mesclarem tot.

Una vegada vam acabar la dissolució ho abocarem al matras aforat i ho vam enratsar fins que vam obtener 100 ml.

1.      INVESTIGACIÓ DE GLÚCIDS REDUCTORS

-Objectiu: Saber quins glucids son reductors.

-Introducció: Els glúcids són biomolécules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen que contenen grups funcionals (aldehid o cetona) i molts grups hidroxil (-OH).  Els monómers bàsics dels glúcids són els monosacàrids, de formula empirica  C_nH_2nO_n, és a dir (CH₂O)_n, per la qual cosa es va suposar que eren àtoms de carboni units a molècules d'aigua, o "carboni hidratat" d'on es va derivar el seu primer nom, hidrats de carboni o carbohidrat.

-Material:

·         7 tubs d’assaig

·         1 gradeta

·          6 glucids i l’aigua

·         Pipetes

·         Gots de precipitats

·         Pinces de fusta

·         Lugol

-Procediment: Primer fiquem els tubs d’assaig a la gradeta i els numerem aixina sabem quina dissolució conte cada tub d’assaig. A continuación posem 3 ml de cada dissolucio i de l’aigua en els tubs d’assaig, i despres els posem 1 ml de fehling(A i B) i li tirem una gota de lugol.. A continuación calfem al bany maria la gradeta amb els corresponents tubs d’assaig durant 1 minut. Despres mirem el que ocorre i anotem els resultats.

-Resultat:

Substancia	Aigua	Glucosa	Maltosa	Lactosa	Fructosa	Sacarosa	Midó
Resultat de la prova (+O-)	-	+	+	+	+	-	-
Reductor	NO	SI	SI	SI	SI	NO	NO

-Conclusió: Al tirar el lugol( un liquid de color blau) les dissolucions es tornen de color blau. Aleshores al calfar-lo si es tornen de color marro es que no hi ha polisacarid i si qes queden de color blau es que si que hi ha polisacarid.

-Opinió personal: De les 3 practiques que vam realizar aquesta es la que mes me va agradar.

-Bibliografia:

Ø  http://ca.wikipedia.org/wiki/Gl%C3%BAcid

Ø  Apunts llibreta.

-Fotos i videos:

En aquestes fotos podem vore com els estan de color blau no han reaccionat per tant hi ha polisacarid.

2.      INVESTIGACIÓ DE GLÚCIDS NO REDUCTORS

-Objectiu: Trencar el enllaç O-glucosidic.

-Introducció: Els glúcids són biomolécules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen que contenen grups funcionals (aldehid o cetona) i molts grups hidroxil (-OH).  Els monómers bàsics dels glúcids són els monosacàrids, de formula empirica  C_nH_2nO_n, és a dir (CH₂O)_n, per la qual cosa es va suposar que eren àtoms de carboni units a molècules d'aigua, o "carboni hidratat" d'on es va derivar el seu primer nom, hidrats de carboni o carbohidrat.

-Material:

·         3 tubs d’assaig

·         Gradeta

·         Aigua

·         Sacarosa

·         HCL( acid clorhidric)

·         Fehling A i B

-Procediment: agafem 3 tubs d’assaig i fiquem a un tub aigua destilada( tub 1) i als altres dos tubs sacarosa(tubs 2 i 3) , després mesurem el PH. Després afegim 10 gotes de HCL als tubs 1 i 3i tornem a mesurar el PH. A continuación calfem els tubs 1 i 3 al bany maria durant 5 minuts i quan ya han passat els 5 minuts els deixem refredar. Després fem la proba del fehling als 3 tubs añadint 1 ml de fehling A i B a cada tub i mesurem el PH. I finalment ho calfem. I mirem el que ocorre.

-Resultat:

Ø  PH aigua: 5

Ø  PH sacarosa: 6

Ø  PH aigua después del HCL: 1

Ø  PH sacarosa despres del HCL: 1

Ø  PH aigua destilada en fehling: 12

Ø  PH sacarosa 1 en fehling: 14

Ø  Ph sacarosa 2 en fehling: 14

-Conclusió: per a dur a terme la hidrolisi hem agut de cambiar el ph.

-Opinió personal: es una practica prou llarga, ademes vaig tindre que fer questa practica sense el meu company, perque aquest no estaba.

-Bibliografia:

Ø  http://ca.wikipedia.org/wiki/Gl%C3%BAcid

Ø  Apunts llibreta.

-Fotos i videos:

En aquestes fotos podem vore el ph de l'aigua i  la sacarosa

Eb aquesta foto es cuan vam fer la prova de fehling.

3.      INVESTIGACIÓ DE POLISACÀRIDS

-Objectiu: Saber si hi ha polisacàrid.

-Introducció: Els glúcids són biomolécules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen que contenen grups funcionals (aldehid o cetona) i molts grups hidroxil (-OH).  Els monómers bàsics dels glúcids són els monosacàrids, de formula empirica  C_nH_2nO_n, és a dir (CH₂O)_n, per la qual cosa es va suposar que eren àtoms de carboni units a molècules d'aigua, o "carboni hidratat" d'on es va derivar el seu primer nom, hidrats de carboni o carbohidrat.

-Material:

·         Tubs d’assaig

·         Gradeta

·         Lugol

·         Glucids

-Procediment: Col·loquem en 7 tubs d’assaig en la gradeta i després a cada tub d’assaig els numerem i els anem tirant a cada tub d’assaig 3 ml de un  glucid.  A continuación afegim 5 gotes de lugol, i observem el que ocorre i anotem els resultats.

Una vegada fet açó calfem els tubs d’assaig fins que es fiquen de color verdos, i a contiuació ho fiquem en aigua freda,  i observem el que ocorre i anotem els resultats.

-Resultat:

Substancia	Aigua	Glucosa	Maltosa	Lactosa	Fructosa	Sacarosa	Mido
Resultat
Polisacàrid	NO	NO	NO	NO	NO	NO	SI

-Conclusió: Al afegir el lugol si estorna de color marro sabem que no hi ha polisacàrid i si es fica de color negre es que hi ha polisacarid.

-Opinió personal: es una practica molt entretinguda i llarga.

-Bibliografia:

Ø  http://ca.wikipedia.org/wiki/Gl%C3%BAcid

Ø  Apunts llibreta.

-Fotos i videos:

En aquesta foto es pot vore com el mido si que es un polisacàrid perque es tona de color negre, i els altres glucids com es tonen de color marro no hi ha polisacàrid.

En aquesta foto es pot vore que al calfar tots els tubs de mido es tornen tots de color verd perque aquest perd el color.

 En aquesta foto es veu que al refredar els tubs el mido es torna al color negre.