RECONEIXEMENT DE GLUCIDS

Els glúcids són biomolécules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen que contenen grups funcionals (aldehid o cetona) i molts grups hidroxil (-OH).  Els monómers bàsics dels glúcids són els monosacàrids, de formula empirica  C_nH_2nO_n, és a dir (CH₂O)_n, per la qual cosa es va suposar que eren àtoms de carboni units a molècules d'aigua, o "carboni hidratat" d'on es va derivar el seu primer nom, hidrats de carboni o carbohidrat.

Abans de realitzar els experiments vam preparar els monosacàrids, disacàrids i la sosa. Cada grup realitza el seguent:

·         Grup 1: Glucosa

·         Grup 3: Fructosa

·         Grup 4: Maltosa

·         Grup 6: Lactosa

·         Grup 7: Sacarosa

·         Grup 9: Mido

·         Grup 10: Sosa

El meu grup(Joan i Ivan) vam fer la fructosa. Vam preparar 100 ml al 5%, per tant vam pesar 5 g de fructosa. Després la ficarem en un got de precipitats i posteriorment li tirarem menys de 100ml i ho mesclarem tot.

Una vegada vam acabar la dissolució ho abocarem al matras aforat i ho vam enratsar fins que vam obtener 100 ml.

1.      INVESTIGACIÓ DE GLÚCIDS REDUCTORS

-Objectiu: Saber quins glucids son reductors.

-Introducció: Els glúcids són biomolécules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen que contenen grups funcionals (aldehid o cetona) i molts grups hidroxil (-OH).  Els monómers bàsics dels glúcids són els monosacàrids, de formula empirica  C_nH_2nO_n, és a dir (CH₂O)_n, per la qual cosa es va suposar que eren àtoms de carboni units a molècules d'aigua, o "carboni hidratat" d'on es va derivar el seu primer nom, hidrats de carboni o carbohidrat.

-Material:

·         7 tubs d’assaig

·         1 gradeta

·          6 glucids i l’aigua

·         Pipetes

·         Gots de precipitats

·         Pinces de fusta

·         Lugol

-Procediment: Primer fiquem els tubs d’assaig a la gradeta i els numerem aixina sabem quina dissolució conte cada tub d’assaig. A continuación posem 3 ml de cada dissolucio i de l’aigua en els tubs d’assaig, i despres els posem 1 ml de fehling(A i B) i li tirem una gota de lugol.. A continuación calfem al bany maria la gradeta amb els corresponents tubs d’assaig durant 1 minut. Despres mirem el que ocorre i anotem els resultats.

-Resultat:

Substancia	Aigua	Glucosa	Maltosa	Lactosa	Fructosa	Sacarosa	Midó
Resultat de la prova (+O-)	-	+	+	+	+	-	-
Reductor	NO	SI	SI	SI	SI	NO	NO

-Conclusió: Al tirar el lugol( un liquid de color blau) les dissolucions es tornen de color blau. Aleshores al calfar-lo si es tornen de color marro es que no hi ha polisacarid i si qes queden de color blau es que si que hi ha polisacarid.

-Opinió personal: De les 3 practiques que vam realizar aquesta es la que mes me va agradar.

-Bibliografia:

Ø  http://ca.wikipedia.org/wiki/Gl%C3%BAcid

Ø  Apunts llibreta.

-Fotos i videos:

En aquestes fotos podem vore com els estan de color blau no han reaccionat per tant hi ha polisacarid.

2.      INVESTIGACIÓ DE GLÚCIDS NO REDUCTORS

-Objectiu: Trencar el enllaç O-glucosidic.

-Introducció: Els glúcids són biomolécules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen que contenen grups funcionals (aldehid o cetona) i molts grups hidroxil (-OH).  Els monómers bàsics dels glúcids són els monosacàrids, de formula empirica  C_nH_2nO_n, és a dir (CH₂O)_n, per la qual cosa es va suposar que eren àtoms de carboni units a molècules d'aigua, o "carboni hidratat" d'on es va derivar el seu primer nom, hidrats de carboni o carbohidrat.

-Material:

·         3 tubs d’assaig

·         Gradeta

·         Aigua

·         Sacarosa

·         HCL( acid clorhidric)

·         Fehling A i B

-Procediment: agafem 3 tubs d’assaig i fiquem a un tub aigua destilada( tub 1) i als altres dos tubs sacarosa(tubs 2 i 3) , després mesurem el PH. Després afegim 10 gotes de HCL als tubs 1 i 3i tornem a mesurar el PH. A continuación calfem els tubs 1 i 3 al bany maria durant 5 minuts i quan ya han passat els 5 minuts els deixem refredar. Després fem la proba del fehling als 3 tubs añadint 1 ml de fehling A i B a cada tub i mesurem el PH. I finalment ho calfem. I mirem el que ocorre.

-Resultat:

Ø  PH aigua: 5

Ø  PH sacarosa: 6

Ø  PH aigua después del HCL: 1

Ø  PH sacarosa despres del HCL: 1

Ø  PH aigua destilada en fehling: 12

Ø  PH sacarosa 1 en fehling: 14

Ø  Ph sacarosa 2 en fehling: 14

-Conclusió: per a dur a terme la hidrolisi hem agut de cambiar el ph.

-Opinió personal: es una practica prou llarga, ademes vaig tindre que fer questa practica sense el meu company, perque aquest no estaba.

-Bibliografia:

Ø  http://ca.wikipedia.org/wiki/Gl%C3%BAcid

Ø  Apunts llibreta.

-Fotos i videos:

En aquestes fotos podem vore el ph de l'aigua i  la sacarosa

Eb aquesta foto es cuan vam fer la prova de fehling.

3.      INVESTIGACIÓ DE POLISACÀRIDS

-Objectiu: Saber si hi ha polisacàrid.

-Introducció: Els glúcids són biomolécules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen que contenen grups funcionals (aldehid o cetona) i molts grups hidroxil (-OH).  Els monómers bàsics dels glúcids són els monosacàrids, de formula empirica  C_nH_2nO_n, és a dir (CH₂O)_n, per la qual cosa es va suposar que eren àtoms de carboni units a molècules d'aigua, o "carboni hidratat" d'on es va derivar el seu primer nom, hidrats de carboni o carbohidrat.

-Material:

·         Tubs d’assaig

·         Gradeta

·         Lugol

·         Glucids

-Procediment: Col·loquem en 7 tubs d’assaig en la gradeta i després a cada tub d’assaig els numerem i els anem tirant a cada tub d’assaig 3 ml de un  glucid.  A continuación afegim 5 gotes de lugol, i observem el que ocorre i anotem els resultats.

Una vegada fet açó calfem els tubs d’assaig fins que es fiquen de color verdos, i a contiuació ho fiquem en aigua freda,  i observem el que ocorre i anotem els resultats.

-Resultat:

Substancia	Aigua	Glucosa	Maltosa	Lactosa	Fructosa	Sacarosa	Mido
Resultat
Polisacàrid	NO	NO	NO	NO	NO	NO	SI

-Conclusió: Al afegir el lugol si estorna de color marro sabem que no hi ha polisacàrid i si es fica de color negre es que hi ha polisacarid.

-Opinió personal: es una practica molt entretinguda i llarga.

-Bibliografia:

Ø  http://ca.wikipedia.org/wiki/Gl%C3%BAcid

Ø  Apunts llibreta.

-Fotos i videos:

En aquesta foto es pot vore com el mido si que es un polisacàrid perque es tona de color negre, i els altres glucids com es tonen de color marro no hi ha polisacàrid.

En aquesta foto es pot vore que al calfar tots els tubs de mido es tornen tots de color verd perque aquest perd el color.

 En aquesta foto es veu que al refredar els tubs el mido es torna al color negre.